EL DEBAT TELEVISIU
1. Fes un clic sobre l'enllaç http://www.tv3.cat/ i busca programes que tinguin format de debat.
2. Per fer-ho, escriu la paraula debat en el cercador de programes que hi ha a la pàgina inicial del web.
3. Selecciona'n un i, després de veure'l amb molta atenció, omple la fitxa:
TÍTOL DEL PROGRAMA
Canal i franja horària
TEMA DEL DEBAT
Nom del moderador/a
Nom dels participants Tesi que defensa
Participant 1:
Participant 2:
Participant 3:
Participant 4:
Tothom respecta les opinions dels altres participants?
Qui interromp més?
Algú s’allarga més del compte?
El moderador/a és neutral i intenta fer participar tothom?
El moderador ha d’intervenir per fer respectar els torns de paraula o per tranquil•litzar els ànims?
Qui ha dominat el debat? Per què?
LA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ
Ja fa més de cent anys que la societat catalana va capgirar la situació que vivia la llengua.
Ara que estem parlant del Modernisme i que ben aviat parlarem del Noucentisme cal que tingueu en compte aquest article.
Llegiu-vos-el i feu-ne un comentari al vostre bloc.
Balanç d'un segle de normalització
MODERNISME
Entreu, feu-hi un cop d'ull i feu les activitats que es proposen.
modernisme
EL COMPLEMENT DIRECTE
El complement directe ( CD ) és el complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb; quan un verb és transitiu , sense CD no té un sentit complet. El CD pot estar format pels mots següents:
complement directe | exemples |
un nom | Miro llibres . |
un pronom | En miro. Ho vull saber. |
un sintagma nominal | Llegeixo un llibre de Pere Calders . |
una oració introduïda per que | Vull que vinguis . |
una oració d'infinitiu | L'Anna volia venir amb nosaltres . |
Els pronoms febles que poden substituir el complement directe són:
1a persona: em, ens.
2a persona: et, us .
3a persona: es , el, la els, les .
Complement directe indeterminat: en .
Complement directe neutre: ho .
• Els verbs anomenats transitius no tenen un sentit complet per si mateixos i necessiten un complement per tenir un significat ple: el complement directe (CD) . Si algú diu veig, a aquest verb li falta el CD perquè tingui sentit:
Veig un avió !
El mateix passa amb els verbs de les frases següents:
Ha dit una mentida .
En Pere vol la moto .
Quan el verb no necessita el CD diem que és un verb intransitiu :
L'Anna dorm molt.
L'Emma corre cada dia dues hores.
Cal tenir en compte que molts verbs poden actuar com a transitius o intransitius, segons el sentit que vulguem expressar:
La Maria corre la marató . ( transitiu )
La Maria corre molt. ( intransitiu )
Menges malament. ( intransitiu )
Menja una poma . ( transitiu )
• Sobre el CD recau directament l'acció, el fet, la circumstància, el moviment, l'activitat... que expressa el verb transitiu, i s'uneix al verb generalment sense cap mena de preposició . Per tant, no posarem la preposició a entre el verb i el CD :
La Gemma estima la Maria
La Gemma veu cada dia la Marta.
En Pau es mira aquella noia.
• Pot fer de complement directe :
• Un nom: Compro patates .
• Un pronom: L' estimo.
• Un SN: V eig el cotxe d'en Josep .
• Una oració substantiva introduïda per la conjunció que : V ull que m'estimin .
• Una oració d'infinitiu (introduïda o no per la preposició de ): L'Esteve intentava (d')ajudar-la .
Altres aspectes.
• No podem elidir el CD d'una oració si no el substituïm pel pronom corresponent:
En Pere demana que callis.
En Pere ho demana.
Però no: "En Pere demana", perquè no hi ha CD i la frase no té sentit complet.
• Per reconèixer el CD pots passar la frase a veu passiva, de manera que el CD passi a ser el subjecte pacient , i el subjecte de l'oració, el complement agent :
Voto el president.
El president és votat per mi.
En Joan cada dia pentina la Neus.
La Neus cada dia és pentinada per en Joan.
Encara que el CD normalment no va introduït per cap preposició, en alguns casos sí que hi va:
• Quan el CD és un pronom personal fort:
T'estimo a tu .
• Davant els pronoms tothom , tots , totes i ningú :
Ahir us vaig mirar a tots .
• En oracions recíproques:
Es volien l'un a l'altre .
• S'aconsella posar la preposició a quan la frase pot resultar ambigua:
Qui va trobar a la Maria ? ( la frase Qui va trobar la Maria no permetria saber si la Maria és CD o subjecte )
EL NOUCENTISME
LLEGIU AQUEST TEXT I FEU LES ACTIVITATS AL VOSTRE BLOC.
TEXT
No n'hi ha prou amb dur l'arbitrarietat als jardins: cal fer-la escalar les muntanyes. -La muntanya, tal com la fatalitat la deixa, pot ser un instrument de mal: de vegades, per sa excessiva pendent, llisquen allaus terribles que, com la de Barèges en l'hivern passat, fan obra crudel de devastació. Així deu l'Art reprendre-la, la muntanya, i arbitrar-la en arquitectura.
Sé que això que escric, me valdrà la condemnació d'alguns paisans nostres, per als qui tocar les muntanyes és com profanar l'arca santa de sa religió... -És verament curiós veure el caràcter de superstició que ha pres aquí, viciada per la literatura, l'afició a les muntanyes. Aquesta afició a les muntanyes té la responsabilitat d'una llarga i pèssima part de la nostra literatura. No fos per altra cosa, i caldria arranjar-les, per a veure si, un cop a punt artístic, sabien inspirar millor versos que deixades al natural.
Però hi ha ademés, per a fer-ho, un interès especial d'humanitat. Ja hem dit com una muntanya pot resultar un maligne instrument, causant de tantes malventures que ja els homes senten la necessitat de combatre amb ell; i de tanta transcendència és judicat aquest combat, que un Congrés va a celebrar-se a Burdeus (...) per a tractar de l'arranjament de les muntanyes (...)
Bella obra. Simple continuació d'una de les més commovedores que ha fet l'home sobre la terra: omplir les muntanyes de camins. -Així les muntanyes -amb camins i amb arquitectura contra les allaus- seran un dels conforts més solemnes de l'energia humana que ja les haurà definitivament esclavitzat.
Eugeni d'Ors: Glosari, 15-V-1907
1. Aquesta glossa ens pot permetre generalitzar i arribar a entendre el tipus de món que volien els noucentistes. Com seria aquest món?
2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat pocs anys abans:
a. S'està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes? Com se solia anomenar la tendència literària al·ludida?
b. La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una natura dominada i a la mesura de l'home? Per què no era del gust de la majoria de noucentistes?
LES AVANTGUARDES
1. US POSO L'ENLLAÇ DE DIFERENTS MANIFESTOS AVANTGUARDISTES.
2. AQUÍ TENIU UNA FEINA VOLUNTÀRIA A FER ABANS DEL 12 DE MARÇ.
LLEGIU EL MANIFEST DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT I FEU LES ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN AL VOSTRE BLOC.
CONTRA ELS POETES AMB MINÚSCULA
Primer manifest català futurista
1 Cerqueu arreu de la nostra península d'Ibèria -Catalunya, Castella, Galícia-Portugal, Andalusia, Euskadi- i enlloc no trobareu aquesta grossa empenta de nomenats Poetes com aquí entre nosaltres catalans. Separats com estem de la resta d'Espanya per la nostra cultura superior i cremant (cal recordar la influència més que funesta avui als espanyols del Valle-Inclán el "chivo" i del Rubén Darío, gats de vi inflats de vent que és tota la cultura hispanoamericana) ens havem deixat dur per la mateixa empenta, i perquè ells no valien, havem també nosaltres prescindit de valer. Després de Maragall, Poeta ple de fe i de romanticisme, que és el que més escau a tot Poeta, no es troba a Catalunya un Poeta veritat i representatiu. -Quan la cosa bé vol dir que encara que es publiquen trenta o quaranta llibres de versos tots els anys, la majoria inèdits, joves apareguts de suara mateix, no per això es mou res entre nosaltres en un aspecte nou, ni sincer, ni valent.
2 Coneixem el poeta qui publica cada any un o un parell de llibres -proesa matemàtica encara que no ragi; coneixem el poeta qui a dotze anys ja escrivia com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlem; coneixem el poeta qui jutja els demés per si saben o no embrutat trenta fulls a tall com ho faria la màquina d'escriure, que vol dir que ell els omple o que ell es veu capaç d'omplir-ne més i tot; coneixem el poeta que vota per a que un llibre deixi de publicar-se si no n'admet l'Església el contingut, i en coneixem cent més que així s'hi afegirien; perquè la qüestió és viure, arreplegar el que es pugui i que es tracta d'això precisament. Però no coneixem, fora d'aquests que hem dit i als quals el blanc rebost els ha fet que perdessin tota altivesa digna de Poetes -cap Poeta veritat, ni modern del temps nostre, ni soldat cavaller, i a fe que ens fa una falta que s'acosta a l'angoixa.

No sabríem entendre la petja del Poeta sinó en la dignitat que hi deixa segellada. Perquè com l'entendríem si no en una actitud de dignitat? Si tinguéssim Poeta, aquest seria, amics, un home independent. Potser, potser i tot, fins ni escriuria versos... Cada gest d'aquest home, cada mot d'aquest home seria com un vers. Signaria una ratlla, i aquesta sola ratlla podria no pertànyer a cap alexandrí, podria no sonar a les pobres orelles dels doblegats versaires a preu fet, però amb aquesta ratlla tindríem un Poema. -Si tinguéssim Poeta no hi hauria editor que llances gastaments.
4 Recomanem encara aquell nostre treball que vàrem titular Concepte del Poeta. El Poeta d'avui és el Poeta d'avui i no el d'ahir. Per molt que se'ns repliqui que hi ha quelcom que espera ésser cantat tots els temps, l'estàtic clar de lluna malaltís, nosaltres preferim, sense fugir d'això si ens és indispensable, cantar l'home ferreny qui es capbussa en les ones, a la platja o a alta mar, el que s'ha capbussat tota la vida i el que es capbussarà tota la vida. Homer, si va cantar els rems de la victòria, fou perquè en els seus temps per la força dels rems s'obtenien victòries; en Marinetti avui cantarà els cuirassats, els aeroplans frenètics i les boques de foc dels monstruosos canons. -Lliurarem Catalunya per la força dels rems?
5 Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i, sobretot, sincers.
Joan Salvat Papasseit: "Contra els poetes amb minúscula", 1920.
1. A través dels cinc punts de què consta el manifest, extreu les característiques que Salvat-Papasseit considera que ha de tenir el poeta. Divideix la resposta en dues parts, en la primera enumereu els aspectes de tipus general (personalitat, actituds, etc.); en la segona inclou únicament els aspectes literaris (temàtica dels poemes, estil, etc.).
2. Quines característiques negatives tenen, segons Salvat, la major part de poetes catalans de la seva època?
3. Al llarg del manifest, Salvat valora positivament uns quants poetes:
3.1. Quins?
3.2. Quines característiques destaca de cada poeta?
3.3. Busca informació sobre aquests poetes i indica els aspectes més interessants de la seva literatura.
4. Després de llegir-te el manifest futurista de Marinetti que pots trobar fàcilment, indica els aspectes propis d'aquest moviment que apareixen en el text de Salvat.
POLISÈMIA
Aquests exercicis els farem a classe, de manera que no els feu a casa.
Taller de semàntica
MÉS NOUCENTISME I AVANTGUARDISME. RESUM
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
View more presentations from mmagrin4.
El complement indirecte ( CI ) és el destinatari de l'acció del verb i del CD (si n'hi ha). Va introduït per la preposició a .
Els pronoms que poden substituir el CI són:
1a persona: em, ens.
2a persona: et, us .
3a persona: es, li (hi), els .
• Fixa't que sempre telefonem a algú (CI):
Aquest vespre telefonaré al meu germà . (Aquest vespre li telefonaré. )
• Cal distingir les preposicions, a , per i per a .
• La preposició a introdueix el CI (entre altres):
Porto un llibre a la nena malalta. ( Li porto un llibre. )
• La preposició per introdueix diversos complements circumstancials:
Passava per la carretera.
• La preposició per a introdueix el complement de destinació o de beneficiari, que és molt semblant a l'indirecte:
Tinc una sorpresa per a vosaltres.
EL COMPLEMENT INDIRECTE
El complement indirecte ( CI ) és el destinatari de l'acció del verb i del CD (si n'hi ha). Va introduït per la preposició a .
complement indirecte | exemples |
un sintagma nominal | Faig un jersei al Jordi . Regalarem trencaclosques als nens . |
un pronom fort | T'ho dedico a tu . Ho direm a ells . |
un pronom feble | Cada dia li telefono. Llegeix -me el llibre. |
una oració | Regalaran roses als que siguin homenatjats . Portaran postres a qui en demani . |
Els pronoms que poden substituir el CI són:
1a persona: em, ens.
2a persona: et, us .
3a persona: es, li (hi), els .
• Fixa't que sempre telefonem a algú (CI):
Aquest vespre telefonaré al meu germà . (Aquest vespre li telefonaré. )
• Cal distingir les preposicions, a , per i per a .
• La preposició a introdueix el CI (entre altres):
Porto un llibre a la nena malalta. ( Li porto un llibre. )
• La preposició per introdueix diversos complements circumstancials:
Passava per la carretera.
• La preposició per a introdueix el complement de destinació o de beneficiari, que és molt semblant a l'indirecte:
Tinc una sorpresa per a vosaltres.
EL CINEMA
CLIQUEU AL SEGÜENT ENLLAÇ I UN COP HÀGIU ACABAT DE FER LA VISITA AL BLOC BUSQUEU EXEMPLES DE CADA UN I ENGANXEU-LOS AL VOSTRE BLOC.
LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC
REFRANYS, DITES, LOCUCIONS I FRASES FETES
Trieu i remeneu:
Un cop feta la visita aneu al vostre bloc i:
1. Busqueu 5 frases fetes, 5 dites populars i/o 5 refranys que expliquin la meteorologia d'aquest any i expliqueu el perquè.
2. Anoteu el vostre TOP TEN.
LA POESIA I LA NARRATIVA CONTEMPORÀNIA
La narrativa contemporania
View more presentations from mmagrin4.
La poesia al_segle_xx_la_poesia_contemporania
View more presentations from mmagrin4.